Tot ha canviat.

I tot es manté, encara.

Com aquells llocs que es reconeixen més enllà dels anys.

Qui sap si em resta això, només:

una certa lluïssor en la mirada.

I aquest instant

que tot just es bada ara,

únic, al meu davant.

Ara que he tornat,

camino conscient

pels carrers buits d’aquest dissabte

al vespre.

Àvid de records,

el meu pas és volgudament lent,

i busco al meu entorn

dreceres que em transportin

al temps de la infantesa.