Eren tres. Una cosa havia portat l’altra i, sense saber ben bé com, rere dues cerveses i una coca-cola havien començat a parlar sobre escriptura. Ella animava l’home que només cal mirar amb atenció, obrir bé els ulls, saps? Mira, agafes un dia i tires Rambla avall: segur que trobaràs més de deu situacions sobre les que escriure. I tot perquè l’home els havia confessat que la seva preocupació, la seva gran dificultat, tenia més a veure amb el què que amb el com. Dona’m un motiu, deia, un pretext, una història, i em distrauré jugant amb les paraules, provant maneres, triant solucions, reescrivint, i aquí va fer una pausa dramàtica mentre feia un glop llarg de cervesa; tard o d’hora, va continuar mentre deixava novament la copa sobre la taula, acabaria podent presentar un escrit acceptable. Però el tema… No ho sé. Em costa. Porteu a sobre la típica llibreta de notes?, va enllaçar, i tot seguit es va girar cap al noi que sí, que i tant, però que el problema que tenia era que aviat l’omplia tota i que després la feina és meva, tu, de trobar-hi allò que busco. Jo la duc sempre a sobre, va dir ella. I vaig fent. L’home també, fins i tot bolígraf, però només per si m’escric a sobre, no sé si m’enteneu, encara que, lamentablement, això no li passava amb gaire freqüència.