Va ser el vint-i-tres de juliol que, tornant d’una escapada a la Sènia (on havia anat a visitar la seva germana, que s’hi havia instal·lat feia una colla d’anys amb el seu marit), va veure que ai marededéu aquest cotxe no va fi (que mentre premia amb decisió l’accelerador i sentia, com sempre, el crit del motor rabent, la velocitat del vehicle es mantenia immutable, si no és que en una lleugera i sorprenent desacceleració), i a l’angoixa d’aquesta conducció atzarosa (que no sabia del cert si el duria finalment a casa o a un racó del voral, elegantment vestit amb una armilla groga), li va haver de sumar tot un seguit de pensaments funestos sobre com coi podré pagar jo aquesta reparació que segur que és cosa del canvi o de l’embragatge o de la corretja de transmissió que si s’ha de canviar el que sigui estem llestos amb això i les obres de la cuina i les classes de repàs de la nena ja veuràs tu, el problema que tindria, el pobre, per passar aquells dies i arribar a final de mes.