Déjamelo ver.

I quan s’ha girat jo li he dit que me’l tornés, perquè era meu, el canguret, i no ho ha fet, però jo no sabia com explicar-ho. I era meu, que estava penjat del palmó que em va regalar la padrina. El de la molla que li aguantava el cap. I avui l’he portat a la butxaca sense dir-te res, perquè era una cosa meva i ara no el tinc.
…
Potser no m’entenia. No m’entenia perquè saps què, mama?, a la nova escola tots parlen com la tele i jo crec que no m’entenen. Només alguns. Jo crec que jo els entenc, però ells sempre són aixins. La Madreteresa també, encara que s’ajupi per parlar-me. I avui tenia pipi i he dit que tinc pipi, tinc pipi, però no sabia si em podia aixecar de la cadira i no ho he fet. I la Madreteresa no em feia cas perquè potser no m’entén, però jo li he dit, i jo estava a punt de plorar i una nena li ha dit a la Madreteresa, i m’ha acompanyat. Però llavòrens no sé què deia.
…
Una nena diferent, al pati s’ha rigut de mi i em deia fideo, fideo, eres un fideo, i reia, i m’ha emputxat i jo he plorat, mama. Però només una mica, perquè la Madreteresa ho ha vist i ha vingut.
…
Jo vull anar a la classe de les joguines. La classe de les joguines és molt més gran i té un cotxe vermell de pedals que hi caps dins… i una tenda d’indis… i una caseta de roba, i una cuineta, i hi entra el sol. Estic després d’una escala molt gran i fosca que fa por. I tinc moltes taules i cadires i saps què, mama?, m’ha dit que no, que ja soc gran, però jo crec que hi ha massa nens. M’agradaria pujar al cotxe… És xulíssim. I veure què hi ha dins la caseta de roba. Quan sigui gran ja no hi cabré, a la caseta, i no hi podré entrar, oi, mama?
…
Ah, i mira, mama: tinc les ungles blaves perquè ens han deixat plastelina i he fet un canguret que no m’ha sortit bé. Però abans de marxar he fet una bola, perquè l’havíem de tornar.
…
Demà és cole, mama?