Va estirar una cama, nua, buscant la frescor dels llençols. Després, l’altra. Li encantava aquella sensació; era com enllitar-se de nou sobre uns llençols nets i tibants. Va tombar-se tota ella cap a l’altra banda i va posar el braç sota el coixí, per tenir el cap una mica més alt. Amb la galta buscava, també, el tros més glaçat de la coixinera. La fressa de la roba en contacte amb la pell que s’hi refregava i la seva pròpia respiració, llarga, profunda, eren els primers sons que sentia, lleus i propers, magnificats, això sí, pel silenci absolut que els acollia a l’habitació, encara plena de penombra. Ja no dormia, però gaudia de la flaccidesa del seu cos després del descans nocturn, mentre el seu cap provava de posar ordre als pensaments, encara confosos en aquella primera hora del dia.