Escriure per pensar

bocins de vida

escrire

Quan vaig veure el títol, em va cridar l’atenció de seguida: “Escriure per pensar”. Semblava que l’haguessin tret d’algun dels meus escrits, perquè és una idea recurrent, que sempre he pensat, el fet que l’escriptura alenteix, defineix i endreça els pensaments.

Voltar, fixar-se en la vida, en les petites coses, en els detalls d’una conversa… i analitzar-ho tot plegat mirant d’aprendre alguna cosa nova… I tot això, com? Doncs a través de les paraules, com si disposant de tot el temps del món, les desgranéssim a un amic, com fent-ne una confidència, desvetllant algun secret, fent una confessió.

Em venen al cap els articles de Josep Maria Espinàs, les reflexions d’en Carles Capdevila, o els apunts de la Tatiana Cisquella… Reflexions nascudes de la quotidianitat, mostrant sempre una manera personal, única, d’entendre la vida.

Vaig enviar, com deia l’anunci, un correu sol·licitant poder-hi participar. És la primera vegada que m’hi llanço, a això de fer un taller o curs d’escriptura…, i he de confessar que estic una mica nerviós per si m’hi accepten. De moment ja he rebut una primera resposta, dient que estudiaran la meva petició i que, més endavant em diran si hi puc entrar, perquè es veu que reben un munt de sol·licituds… A veure. Si més no, ja han aconseguit arrencar-me aquestes noves línies.

Deixa un comentari