No he vist mai cap àngel. Vull dir cap ésser sobrenatural que s’adigui als estàndards que postulen els models iconogràfics de tradició més consolidada, d’aquells que t’has d’obligar a apartar la vista de les seves ales per no semblar indiscret. I afirmo això al marge de qualsevol consideració a favor o en contra de la seva existència.

Convindreu amb mi, però, que a vegades, puntualment, topem amb persones que per motius ben diversos -unes paraules dites en un moment determinat, un petit gest significatiu realitzat en públic, una mirada de complicitat que no ens passa desapercebuda…- provoquen en nosaltres una mena de descobriment, de presa profunda de consciència, de “revelació”, la importància de la qual està fora de qualsevol dubte en les nostres vides. Segur que, per poc que hi penseu, podríeu fer-ne una llista.

Entesos d’aquesta manera, d’entre la meva llista d’àngels particulars, en tinc un amb nom de dona: Cepriana.

Tinc una mena de capacitat innata per oblidar els noms de les persones amb qui no hi tinc un tracte més o menys freqüent, però en aquest cas, conscient de les meves limitacions i intuint-ne la importància, vaig anotar el seu nom en una llibreta el mateix dia que la vaig conèixer. Cepriana. Així, ara n’estic segur.

Cepriana és una dona gran, vulnerable i d’aparença senzilla. La vaig conèixer en el decurs d’una trobada a l’entorn de la Maternitat d’Elna, al sud de França. Ara mateix sóc incapaç d’allargar-me en la seva descripció física; és un aspecte que es veu que no em va impressionar, però el seu gest és d’un simbolisme aclaparador, fins i tot poètic: pintava flors delicades i precioses sobre pedres de tota mida que ella mateixa triava vés a saber sota quin criteri personal i, sense esperar res a canvi més enllà d’un somriure, les regalava a les nenes petites que assistien a l’acte o, en una altra ocasió, les repartia per la zona disposant-les de la manera que més li abellia, talment un jardí fet al seu gust.

Cepriana. Heus aquí la revelació d’aquest ésser providencial: hom té la seva pròpia capacitat de transformar la realitat en una cosa més bella.