Ara recordo que un dia, caminant tranquil·lament, vam tornar a parlar del tema del seu llibre. Bé, el tema el vaig treure jo, i penso que potser precisament per això serà un bon text, el seu, perquè no en parla massa i s’hi dedica molt. A mi, però, aquesta qüestió em fascina, i m’agrada sentir explicacions, reflexions, dubtes i estratègies de la boca de qui hi treballa tant de temps. Sempre és revelador el contrastar idees preconcebudes més o menys mítiques sobre la creació literària amb l’experiència de qui pica pedra cada dia.
Veig que no li fa res, parlar-ne; no vulnera la seva intimitat ni el fa sentir incòmode. La conversa flueix, lleugera, i els silencis mai són per buidor, sinó per atinar en l’expressió més precisa, més sincera. Verbalitzar sempre ens obliga a endreçar aquella idea que feia temps que teníem, però que potser no havia passat mai el seu estadi de latència: el camí que va de la impressió a l’evidència, si més no la pròpia.
Aquest cop li vaig treure un tema que encara m’inquieta ara: els diàlegs.
Hi ha diàlegs, suposo. Sí, és clar. I com t’ho fas? Vull dir que… ostres, dir el que vols que diguin vale, però fer-ho amb l’expressió justa que ajuda a crear el personatge, que li dóna coherència… Em fa la impressió que deu ser una de les coses més difícils, bé, com crear un argument, una trama interessant i ben muntada…
I és curiós -o potser només casual- que vam seguir parlant sobre l’estructura de la novel·la: dissenyar un pla inicial, seqüenciar-lo, treballar les diferents parts… I dels diàlegs ja no en vam parlar més. Potser per això he mirat de trobar alguna resposta pel meu compte.
Què; així, on anem? Aquí o al d’allà? Anem a aquell, no? Té bona pinta. Sí. Ja m’està bé.
(…)
Bona nit. Bona nit… Mira: voldríem sopar. Dos? Sí, sí: nosaltres dos. Seiem per aquí? Sí… Espereu un segon… que separi aquestes taules… Aquí? Sí, sí: on preferiu: aquesta o l’altra. Aquí ja està bé. Gràcies. Ara estaré per vosaltres..
(…)
Seus aquí o prefereixes aquesta altra cadira? Sí… Seuré a aquesta. Molt bé. Està bé, oi? Sí; a fora hi havia gent… Però dins estem bé, no? Perfecte.
(…)
Ja sóc aquí: us deixo les cartes perquè decidiu. I la carta dels vins; si no voleu ampolla, darrere teniu els que servim en copes. Ah, molt bé. Gràcies. Gràcies. Ara us prendré nota. Molt bé.
(…)
Què prendràs… Tens gaire gana? No sé; …a veure. Potser una sèpia a la planxa. Jo potser faig amanida. Fem segon? I si agafem un parell de tapes? No sé: calamars i peix fregit? No serà massa? Ens en partim una i ja està. Què prefereixes? Home, peix fregit m’està bé. Doncs una tapa de peix fregit. És xulo. Has vist els quadres? Sí. Tots tenen a veure amb el vi. I aquell d’allà tot fet amb taps de suro…? I aquí, sobre l’entrada, les ampolles. Això d’aquí ho deuen tenir per si posen banc a una banda, per recolzar-se. Sí: totes les taules a una banda i queda un bon espai per passar… Dóna’m. Em sembla que hem fet bé, d’entrar aquí.
(…)
Què, ja ho teniu? Sí, sí. Mira: de primer jo faré una sèpia a la planxa… …I jo, una amanida. També voldrem una tapa de peix fregit per compartir. Així, porto primer la tapa? La sèpia trigarà una mica a fer-se… Perfecte. Doncs em pots canviar l’amanida per… un tambor de verduretes? Tambor de verduretes en comptes d’amanida. Ja està. Molt bé. I de beure? Per mi, una copa de vi blanc. Una copa… …I una clara per a mi. Mmm… ho sento, és que no tenim tirador, aquí. Si vols una Damm-lemon… Ui, no; Damm-lemon no, gràcles. Prendré una llimonada, doncs. Llimonada. Molt bé. Té, les cartes. Gràcies. Gràcies.
entre silencis 