És bonic escoltar la gent quan parla de les seves aficions. Ho dic de debò. I com més diverses, millor. Hi ha gent que pensa que si no pot intervenir, ficar-hi cullerada, aportar la seva pròpia experiència en tal o qual aspecte, la conversa ja manca d’interès. S’equivoquen. Potser el que els molesta és que estan obligats a escoltar i, segur que ho sabeu, hi ha qui no en té massa el costum…

Però ja ho veureu, feu-ne la prova: deixeu parlar algú d’allò que li apassiona, amb tots els detalls, amb tantes paraules tècniques i conceptes estranys com sigui necessari i, al final, pregunteu-li què és allò que valora més, quin detall, per estúpid que sembli, fa que es mantingui fidel a aquella activitat. Us sorprendran amb coses ben diverses, però segur que darrere cada resposta hi descobrireu una lliçó de vida i d’humanitat: el tenir il·lusió per alguna cosa, la capacitat de superació personal, l’interès per mantenir-se al dia…

En sé d’un que diu que va amb bicicleta per sentir el soroll de les cobertes rodant sobre els camins. Diu que junt amb la respiració compassada compon la banda sonora de l’esforç.