Es veu que porta anys, ell, escrivint una novel·la. I m’explicava que l’està gaudint moltíssim, aquesta experiència. Diu que sempre duu una petita llibreta a sobre, perquè hi pensa sovint: quan es lleva, quan va i torna de la feina, quan s’asseu a dinar o mentre agafa el son. És allò de caçar les idees al vol. Va treballant sobre un esquema preestablert, fent i refent les diferents parts; es documenta, i fins i tot visita els escenaris on té previst que es desenvolupi la trama.

Una passió. L’antiga passió de pintar sobre l’immens llenç de la imaginació realitats possibles, amb la pinzellada suau i precisa de la paraula, per omplir els buits que deixa la inexperiència.

I fora dels moments en què anota alguna idea, treballa sempre davant de l’ordinador. És curiós veure com cadascú acaba adoptant una manera de fer les coses, un mètode de treball fill del propi caràcter i circumstància.

Jo dec ésser un romàntic, perquè quan escric ho faig sempre sobre paper i, si pot ser, amb negre. M’agrada aquest contrast. I també dedicar-me la meva pròpia lletra, sense miraments, feta a la velocitat d’un pensament poc retingut; pràcticament illegible. Les correccions i afegits sempre a la vista, sobre el mateix paper (als marges, entre línies, a peu de pàgina) ple de ratllades que em fan del tot evident que qualsevol resultat és fruit d’un procés, sovint costós. La cuina de l’escriptura en estat pur.

Per a mi passar el text a net, a l’ordinador, és donar-li ja la majoria d’edat, deixar-lo fer un primer pas, encara insegur, cap al lector.