Em va dir que el llegís, que l’article valia la pena i que, a més a més, quan ella ho va fer, va pensar en mi, perquè la cadència del text li recordava molt la meva.

M’agrada constatar que encara som unes quantes les persones que a l’hora d’escriure o de llegir estem atentes a aquestes qüestions. Hi ha qui no entén que els canvis o millores efectuats en un text puguin afectar altres aspectes que no siguin la pura correcció o el mateix contingut. A mi, en canvi, m’obsessionen el ritme i la sonoritat. I els textos importants no els dono mai per bons si no me’ls he llegit en veu alta unes quantes desenes de vegades i reconec sentir-me a gust en aquests dos aspectes.

Al més pur estil trobadoresc, entenc que hi ha una música particular per a cada missatge que es vol transmetre i és la lletra la que irremeiablement s’hi ha d’acabar emmotllant. Enteneu-me, no és només que quedi o soni bé; és quelcom molt més profund i intangible: cada corda, cada nota, estimula uns ressorts diferents de l’ànima. Perquè, de què serveix un text farcit de veritat si no t’arriba al cor, si no et mou per dins? La ciència, però, no és exacta perquè, de cadència, cadascú en té la seva, i varia segons el moment.

Jo, per exemple, no m’hi vaig saber reconèixer, en aquell text. Potser és que em conec massa.